📜

Selecciona un apartat de l'índex

Explora els capítols del panell esquerre per accedir a les propostes d'activitats, guions de debat, assemblees i documents originals.

Marc de pràctiques educatives del projecte Pau i Treva

Força pràctiques docents mostren com la cultura de pau no s'ensenya com un contingut afegit, sinó que s'encultura a través de les pràctiques mateixes d'aprenentatge.

Eix de treball Sentit educatiu Activitats associades
Escoltar, imaginar i entrar al passat Apropar-se emocionalment i culturalment al passat per despertar preguntes, curiositat i imaginació històrica Narració oral teatralitzada amb Segamots · Relats dramatitzats · Contes medievals · Taller amb cantautor/a · Cançons narratives i memòria oral
Conversar i construir acords Aprendre a conviure escoltant, parlant i negociant amb els altres Assemblea de classe · Assemblea de Toluges a l'aula · Consell deliberatiu escolar · Constitució de classe o centre · Pactes de convivència
Deliberar i construir criteri Desenvolupar pensament crític, argumentació i capacitat de revisar idees Té sentit la Pau i Treva avui? · Debat amb controvèrsia real · Debat historiogràfic sobre Toluges · Assemblea pública transformadora
Representar i dramatitzar Comprendre experiències humanes a través del cos, la narració i la representació simbòlica Assemblea de Toluges amb personatges · Dues versions, dos relats · Joc de rol de la sagrera · Produccions audiovisuals i podcasts
Comprendre història i fonts Interpretar el passat a partir de documents, evidències i hipòtesis Lectura de fonts medievals · Interpretació historiogràfica · Reconstrucció d'escenes històriques · Segamots com a disparador o documentació intermèdia
Llegir territori i paisatge Entendre com la història transforma espais, pobles i formes de convivència Mapa de sagreres i celleres · La Sagrera de BCN · Itineraris patrimonials · Guia Turística Pau i Treva · Observació del paisatge
Crear i construir Aprendre representant, construint i imaginant mons possibles Construïm una sagrera de pau · Maquetes medievals · Murals col·laboratius · Creació artística · Cartografia sensible
Participar i transformar Viure experiències reals de participació i responsabilitat col·lectiva Consell deliberatiu · Assemblea pública · Pactes de convivència · Propostes de millora del centre o del barri
Cultura de pau i convivència Incorporar la pau com a pràctica cultural i relacional quotidiana Converses exploratòries · Resolució dialogada de conflictes · Deliberació democràtica · Revisió d'acords i convivència

Progressió educativa per etapes

Com evoluciona cada eix de treball des d'Infantil fins a Batxillerat i FP.

Eix Infantil Primària Inicial Primària Mitjana Primària Superior ESO Batx / FP
Escoltar, imaginar i entrar al passat Segamots: narració oral, imaginació i escolta Segamots: relats dramatitzats i preguntes Segamots: narració i contextualització històrica Segamots: relats i fonts narratives Segamots: relat, memòria i interpretació Segamots: lectura crítica dels relats i imaginari històric
Conversar i construir acords Assemblea de classe Pactes simples i normes compartides Assemblea històrica Consells deliberatius Debats complexos i acords Assemblea pública transformadora
Deliberar i construir criteri Escolta i torns de paraula Expressar opinions i justificar Debat guiat i petites controvèrsies Argumentació i canvi de perspectiva Contrast d'hipòtesis i deliberació Posicionament crític argumentat
Representar i dramatitzar Joc simbòlic Mural i escena Dramatització històrica Joc de rol i representació Producció audiovisual i dramatització crítica Producció crítica i debat públic
Comprendre història i fonts Relats i imatges Introducció al temps històric Context medieval i personatges Fonts senzilles i interpretació Historiografia i fonts medievals Lectura crítica i interpretació complexa
Llegir territori i paisatge Observació de l'entorn Espais compartits i convivència Maquetes i espais medievals Mapes, patrimoni i sagreres Urbanisme medieval i territori Memòria, patrimoni i identitat
Crear i construir Dibuix i mural Construccions simples Maquetes i creacions col·lectives Guia turística i exposicions Podcast, audiovisuals i exposicions Projectes interdisciplinaris
Participar i transformar Decisions simples de grup Responsabilitats compartides Pactes de classe Consell deliberatiu de centre Participació real i propostes Propostes públiques i participació ciutadana
Cultura de pau i convivència Respecte i escolta Resolució dialogada de petits conflictes Construcció d'acords Deliberació i revisió d'idees Gestió democràtica del conflicte Reflexió ètica i social sobre convivència i democràcia

Propostes concretes per etapes

Taula de correspondència entre activitats, àrees i cursos.

Proposta Història i Geo. Construcció de criteri Deliberar / acordar Inf. 1r 2n 3r 4t 5è 6è ESO Batx/FP
Assemblea de Toluges amb personatges●●●●●●
Té sentit la Pau i Treva avui?●●●●
On es va celebrar l'assemblea de Toluges?●●●●●●
Debat amb controvèrsia real●●●●
Assemblea de classe●●●●●
Assemblea de Toluges a l'aula●●●●●●●
Consell deliberatiu de centre●●●●●
Assemblea pública transformadora●●●●
Dramatització: dues versions, dos relats●●●●
Totes les sagreres són circulars i a 30 passes?●●●●●●●
Mapa de sagreres i celleres●●●●●
Guia Turística Pau i Treva●●●●●●●
Construïm una sagrera de pau●●●●●
Narració oral teatralitzada amb Segamots●●●●●●●●●●●●
Segamots com a disparador d'indagació●●●●●●●●●●●●
Segamots com a documentació intermèdia●●●●●●●●●
Joc cooperatiu Pau i Treva●●●●●●●●●●●●
Taller amb cantautor/a●●●●●●●●●●
Podcast o ràdio escolar●●●●●●
Itinerari territorial o patrimonial●●●●●●●●●●●●
Constitució de classe o centre●●●●●●●●●●

1. Guió de Debat amb Personatges: Assemblea de Toluges, 1027

Objectiu pedagògic

Comprendre els diferents interessos socials del segle XI, fomentar l'empatia històrica i practicar el diàleg raonat i el compromís.

Context

Som a l'abadia o al pla de Toluges, l'any 1027. El bisbe Oliba ha convocat una assemblea per frenar la violència que assola la regió. Es debaten normes per instaurar la "Pau i Treva de Déu".

Personatges

PersonatgeDescripció
Abat OlibaMonjo de Ripoll i Cuixà, promotor de l'assemblea. Vol frenar la violència.
Noble feudalSenyor amb possessions al Rosselló. Se sent amenaçat en la seva autoritat i ingressos.
Camperol pobrePateix constants saquejos per les guerres entre nobles. Vol protecció.
Comerciant ambulantRecorre mercats. Reclama seguretat per a les seves rutes.
Clergue localRepresenta l'església local. Dona suport a la pau, però tem perdre influència.
Dona del pobleRepresenta famílies vulnerables. Demana justícia i empara.
Jove escuderDesitja glòria en batalla. Dubta de la utilitat d'aquestes treves.

Desenvolupament del debat

1
Introducció (5 min)
L'abat Oliba explica els objectius de l'assemblea. Es llegeixen els punts principals de la proposta: prohibició de violència del dissabte al dilluns; protecció de clergues, camperols i mercats; excomunió per a qui trenqui la treva.
2
Tornada d'opinions (15 min)
Cada personatge exposa el seu punt de vista (2 minuts per persona).
3
Debat lliure (15 min)
Intercanvi d'arguments. Qui dona suport a la treva? Qui s'hi oposa? Quines condicions es poden negociar?
4
Votació (5 min)
Quins punts s'aproven? Quins canvis es proposen?
5
Conclusió (5 min)
Reflexió sobre el que s'ha decidit. Es pot aconseguir la pau en un món violent?

2. Guió de Debat sense Personatges: Té sentit la "Pau i Treva de Déu" avui?

Objectiu

Reflexionar sobre mecanismes històrics de pau i comparar-los amb estratègies actuals de resolució de conflictes.

Preguntes per al debat

  1. Per què creieu que va ser necessari organitzar la "Pau i Treva de Déu" al segle XI? Què passava si no es regulava la violència? Qui en sortia beneficiat?
  2. Qui creieu que estaven més interessats en aquesta pau: els poderosos o els febles? Per què?
  3. Quins mecanismes actuals coneixeu que regulin la violència o protegeixin les persones vulnerables? Compareu-ho amb la Pau i Treva: en què s'assemblen? En què es diferencien?
  4. Us sembla justa l'excomunió com a càstig? Com ho compararíeu amb les sancions actuals?
  5. Què significa per vosaltres "una cultura de pau"? Com es construeix avui?
  6. Quines normes o acords proposaríeu avui per evitar conflictes a la vostra escola, barri o país?

Temps total: 45–60 minuts

1
Inici (10 min): Introducció al context històric.
2
Discussió per grups petits (20 min).
3
Posada en comú (20 min): Resum i propostes compartides.

3. Debat historiogràfic: on es va celebrar l'assemblea de Toluges (1027)?

Objectius d'aprenentatge

  • Comprendre que la història es construeix a partir de fonts sovint incompletes o ambigües.
  • Practicar l'anàlisi crítica i l'argumentació raonada.
  • Relacionar l'espai físic amb el simbolisme del poder i la participació a l'Edat Mitjana.
  • Valorar el paper de la cultura de la pau en el passat i en l'actualitat.

Context

Hi ha un debat entre historiadors sobre si l'assemblea de Pau i Treva de Déu de Toluges es va celebrar a l'aire lliure (en un prat) o dins un edifici eclesiàstic. Aquesta qüestió no és anecdòtica: influeix en com interpretem la naturalesa, el simbolisme i l'accessibilitat d'aquests actes.

PerspectivaArgumentsFonts principals
Celebració a l'aire lliure (prat o camp) Moltes assemblees medievals es feien a l'aire lliure per permetre la participació popular. El terme "campus" o "pratum" apareix en documents del s. XI. El gest de "treva pública" tenia una dimensió ritual i comunitària. Gener Gonzalvo i Bou (dimensió popular de les assemblees). Josep M. Salrach (simbolisme públic en actes de pau i justícia).
Celebració dins un recinte eclesiàstic (església o claustre) Toluges estava lligat a l'abadia de Cuixà i al bisbat d'Elna. Els documents els conserven clergues. Els primers concilis de Pau de Déu (com Charroux, 989) es van fer a esglésies. Liber feudorum Maior, diplomes episcopals del s. XI. Lectures institucionalistes del paper de l'Església.

Triangulació raonada

Tot i que no hi ha una descripció directa del lloc exacte, la naturalesa semipública de l'acte i les normes acordades apunten a una solució mixta:

Molt probable: assemblea amb part del ritual en espai obert (potser al costat de l'església) i reunions formals dins de l'església o el claustre.

Valor pedagògic: destacar aquesta ambigüitat històrica pot ser una oportunitat educativa per mostrar com es reconstrueix el passat amb fonts incompletes.

Com utilitzar aquesta ambigüitat a l'aula?

Activitat d'interpretació històrica: On es va fer la pau?

  • Metodologia: dramatització i anàlisi de fonts.
  • Edat: 12–15 anys.
  • Durada: 45 minuts.
  • Instruccions: presentar als alumnes dos tipus de fonts breus (una a favor de l'aire lliure, una de caire eclesiàstic). Que debatin i votin una hipòtesi, argumentant com si fossin historiadors.

Mural dual o representació escènica

  • Un grup representa l'assemblea a l'aire lliure amb banderes i públic.
  • L'altre dins una església, amb gestos solemnes.
  • El públic debat: quin missatge transmet cadascuna?

Fitxa Didàctica: On es va fer la pau?

Tema: Debat històric sobre el lloc de celebració de l'assemblea de Toluges (1027)
Edat recomanada: 12–15 anys
Durada total: 2 sessions de 45 minuts
Llenguatge didàctic: comparació de fonts, dramatització, performance i discussió argumentada

Sessió 3.1: Interpretem les fonts – Prat o església? (45 min)

Material:

  • Fitxes amb textos breus (reals o adaptats) d'historiadors que donen suport a una o altra hipòtesi.
  • Mapa de Toluges amb ubicació de l'església, possibles camps oberts i camins medievals.
1
Contextualització inicial (10 min): El professor presenta l'assemblea de 1027 i explica que no hi ha proves directes sobre el lloc exacte. S'explica que els historiadors debaten entre un espai obert (prat) i un d'eclesiàstic (església).
2
Lectura i anàlisi per grups (15 min): Es reparteixen les fitxes de fonts entre diferents grups. Cada grup extreu arguments a favor de la seva hipòtesi.
3
Debat i votació (20 min): Els grups exposen els seus arguments (sense revelar l'autor real). La resta de la classe pot fer preguntes o contraargumentar. Finalment, es vota quina hipòtesi sembla més plausible i s'argumenta per què.

4. Debat amb controvèrsia real

Objectiu: participar en un debat estructurat, escoltar i contrastar amb el que un pensa.

1
Triar la controvèrsia (enganxar amb la vida)
Ha de ser real, propera i amb tensió (ex: mòbil a classe, deures sí/no, uniformes, ús d'IA, sancions…). Ha de permetre més d'una posició defensable. Formula-la com a pregunta oberta: "S'haurien de prohibir els mòbils a l'institut?"
Clau: si la pregunta ja té resposta "correcta", mata el debat.
2
Activar el pensament (abans de parlar)
Temps curt (5–10 min). Escriu: què penso / per què ho penso / un exemple real. Opcional: petita lectura o dada per sacsejar idees.
Aquí es construeix la qualitat del debat. Sense això, només hi ha opinions superficials.
3
Posicionar-se (fer visible el conflicte)
Línia física a l'aula (d'acord / en desacord) o 3 zones: sí / no / dubto. Cada alumne es col·loca i diu en una frase el seu motiu.
Veuen que el pensament és divers → primera lliçó democràtica.
4
Normes del joc (curtes i sagrades)
Pactades amb ells: no interrompre · argumentar, no atacar persones · poder canviar d'opinió · escoltar per entendre, no per respondre.
Això és cultura de pau aplicada, no teoria.
5
Debat estructurat (el cor)
Organitza en rondes:
Ronda 1 – arguments: cada grup defensa la seva posició; han d'aportar raons + exemples.
Ronda 2 – contraarguments: responen als altres: "Entenc el que dius, però…"
Ronda 3 – matisos: buscar punts intermedis: "En quines condicions sí / no?"
Si només hi ha "blanc o negre", encara no han pensat prou.
6
Canvi de perspectiva (moment clau)
Demana que defensin la posició contrària, o que parlin com: una família / un professor / un alumne més petit.
Aquí passa la màgia: apareix l'empatia cognitiva.
7
Síntesi col·lectiva (no deixar-ho en soroll)
Construeix amb ells: idees clau · acords possibles · desacords que queden oberts. Es pot escriure com a "Constitució del debat".
Això connecta directament amb el teu projecte de pacte i paraula.
8
Metacognició (aprendre a pensar millor)
Preguntes finals: Has canviat d'opinió? Per què? Quin argument t'ha fet pensar? Hem escoltat de veritat?
Sense aquest pas, el debat és només activitat, no aprenentatge.
9
Paper del docent (subtil però decisiu)
No ets jutge. Ets: arquitecte del pensament · garant del respecte · provocador de preguntes bones.
Intervencions tipus: "Això és un exemple o una opinió?" / "Quina evidència tens?" / "Algú pot dir el contrari?" / "Qui més ho veu com...?"
10
Producte final (donar-li pes)
text argumentatiu · àudio pel podcast · cartell amb acords · proposta real al centre.
Si acaba en no-res, el debat també.
Idea de fons (la que sacseja)
Quan un alumne descobreix que pot pensar amb altres sense destruir-los, estàs educant molt més que continguts: estàs entrenant ciutadania real.

5. Assemblea de classe

I51r2n

Objectiu

Practicar la presa de decisions en grup mitjançant l'escolta activa.

Material necessari

Cartolina per normes, targetes de frases clau, pissarra.

Desenvolupament de l'activitat

1
Es planteja un cas real senzill: ex. 'Qui pot agafar primer el material de pintura?'.
2
Amb targetes, cada infant formula propostes ('Proposo que...', 'Estic d'acord amb...').
3
S'arriba a un consens per definir una norma d'aula.
4
La norma es penja visible i es revisa si funciona bé.

Avaluació

Participació i aplicació posterior de la norma consensuada.

Pacte de Pau i Treva Escolar – Acords de Convivència

Pacte de Pau i Treva Escolar – Acords de Convivència

Nosaltres, alumnes i membres de la comunitat educativa de , reunits en assemblea el dia , volem declarar el nostre compromís amb la convivència i la resolució pacífica dels conflictes, a l'estil de les assemblees medievals de Pau i Treva.

Després de debatre les problemàtiques següents:

Proposem els acords següents per garantir una escola segura, justa i acollidora per a tothom:

Aquest acord entra en vigor simbòlicament durant els dies de Treva: els dijous i divendres seran dies de paraula i no d'acció impulsiva. En cas de conflicte, s'obrirà un espai de diàleg abans d'actuar.

Amb aquest document, ens comprometem a respectar aquest pacte i a construir pau a cada gest i paraula.

Signatures:
Delegat/da de classe:
Coordinador/a de convivència:
Representació docent:
Altres membres assistents:

6. Assemblea de Toluges a l'aula

3r4t

Objectiu

Recrear un context històric per entendre el valor dels acords col·lectius.

Material necessari

Disfresses simples, cartells de rols, acta de compromisos.

Desenvolupament

1
Cada alumne assumeix un rol (noble, camperol, clergue...).
2
Es planteja un conflicte fictici (robatoris al mercat, baralles al camí...).
3
Es fa un debat seguint torns de paraula.
4
Es redacta una acta amb acords i s'exposa a classe.

Avaluació

Claredat dels acords redactats i respecte al procés deliberatiu.

Acta de l'Assemblea de Pau i Treva de Déu

🏰 Acta de l'Assemblea de Pau i Treva de Déu

En nom de Déu i en presència de la comunitat reunida a , l'any del Senyor , sota la protecció de l'Església i per voluntat del poble, s'han reunit:

El comte o representant noble:
El bisbe o representant de l'Església:
Els camperols, mercaders o habitants del poble:

Per deliberar sobre els conflictes que alteren la pau i la convivència en aquestes terres.

Els temes presentats han estat:

Les parts han debatut amb paraula justa i escolta atenta. Després de la deliberació, es decreta que:

"Cap home ni dona no pot alçar mà ni fer mal a l'altre entre el vespre del dimecres i l'alba del dilluns. Queda prohibit atacar esglésies, mercats, pagesos i camins durant aquests dies de Treva."

Altres acords consensuats:

Amb aquest acte, declarem oberta una nova sagrera de pau, justícia i enteniment.

Signen aquest compromís els representants de la comunitat:
       

7. Consell deliberatiu escolar

Objectiu

Aplicar la deliberació a un conflicte real del centre educatiu.

Material necessari

Micròfon simbòlic, fulls per acords, fitxa de rol.

Desenvolupament de l'activitat

1
Es recull un tema real: ex. soroll al menjador.
2
Es formen grups amb propostes diferents.
3
S'organitza un consell amb moderador i torns de paraula.
4
Es redacta un acord conjunt i es penja a l'espai comú.

Avaluació

Implicació en el debat i viabilitat de les solucions.

8. Assemblea pública transformadora

Objectiu

Aplicar la deliberació en un context social real i participatiu.

Material necessari

Espai per a assemblea, invitacions a membres de la comunitat, gravadora.

Desenvolupament de l'activitat

1
Es detecta un repte local o escolar rellevant (sostenibilitat, convivència, gènere...).
2
Es prepara una assemblea amb participants interns i externs (mestres, famílies, experts).
3
Es modera un debat obert amb presa d'acords consensuada.
4
Es redacta un manifest o protocol d'actuació i es difon públicament.

Avaluació

Impacte real del projecte i capacitat de lideratge i síntesi dels participants.

9. Dramatització i mural – Dues versions, dos relats

Temps: 45 minuts

Material

  • Material per a cartells i disfresses bàsics (teles, creus, símbols feudals).
  • Cartó o paper continu per pintar dos murals o ambientar dues escenes.

Desenvolupament

1
Preparació (20 min): La classe es divideix en dos equips. Equip A representa l'assemblea en un prat obert (amb pagesos, banderes, música, participació popular). Equip B representa l'assemblea dins d'una església (amb abats, càntics, lectures solemnes).
2
Representació (15 min): Cada grup representa la seva versió en 5-7 minuts, destacant elements simbòlics: qui parla, com s'organitza l'assemblea, qui hi pot assistir.
3
Discussió final (10 min): Quines diferències es perceben entre les dues representacions? Quin impacte pot tenir el lloc en el missatge que es transmet? Què ens diu això sobre la cultura de la pau llavors i ara?

10. Mapa Interactiu de les Assemblees

Edat recomanada: 8-11 anys  ·  Durada: 1 hora

Objectiu

Identificar geogràficament les principals assemblees de Pau i Treva de Déu i comprendre la seva distribució territorial.

Descripció

Utilitzant un mapa de Catalunya, els alumnes localitzaran els llocs on es van celebrar les assemblees. Es marcaran amb símbols i s'afegiran notes sobre els acords assolits en cada una.

Materials

Mapes impresos o digitals, retoladors, fitxes informatives.

11. Mural Col·laboratiu – La Sagrera

Edat recomanada: 8-11 anys  ·  Durada: 1 hora

Objectiu

Visualitzar i comprendre el concepte de sagrera com a espai de pau.

Descripció

Els alumnes crearan un mural que representi una sagrera, incloent-hi els seus elements i funcions. Es destacaran les normes de protecció i la seva importància dins la comunitat.

Materials

Paper continu, pintures, retalls, cola.

12. "Construïm una sagrera de pau"

Edat: 8-11 anys  ·  Durada: 2 sessions d'1 hora  ·  Llenguatge: Maqueta + mural il·lustrat

Objectiu

Comprendre com i per què es creaven pobles al voltant d'esglésies sota la protecció de la Pau i Treva, i com aquest urbanisme reflectia la necessitat de seguretat i pau.

Material

  • Cartó, paper, colors, tisores, cola
  • Plantilla base d'una església romànica (pot ser imprimible)
  • Fotos o il·lustracions de pobles medievals reals amb morfologia circular

Desenvolupament

1
Introducció narrativa: El/la docent explica la història d'un poble medieval que patia atacs, fins que s'aplica la Pau i Treva de Déu i es forma la sagrera.
2
Taller de construcció: Per grups, creen maquetes circulars al voltant de l'església, decidint quines cases, carrers i espais d'ús comú col·locar.
3
Mural compartit: Afegeixen llegendes explicatives amb paraules com protecció, pau, comunitat.
4
Tancament reflexiu: Conversa: "Què faries tu per mantenir la pau al teu poble?"

Resultat

Una maqueta mural col·lectiva amb centre sagrat i un poble que viu en pau gràcies a acords col·lectius.

13. "El Consell de la sagrera: joc de rol urbanístic"

Edat: 12-15 anys  ·  Durada: 2 sessions de 60 minuts  ·  Llenguatge: Joc de rol + representació + debat

Objectiu

Comprendre el procés de presa de decisions que va portar a la creació de nuclis urbans protegits, i reflexionar sobre com aplicar aquests valors en conflictes actuals.

Personatges possibles

  • Bisbe Oliba
  • Camperol afectat per atacs
  • Dona vídua amb fills
  • Constructor de camins
  • Jove que vol marxar a viure fora de la sagrera
  • Soldat que no accepta les noves normes

Desenvolupament

1
Contextualització: Breu explicació amb suport visual (mapa medieval, maqueta, imatges).
2
Repartiment de rols: L'alumnat representa un consell de vila que ha de decidir: on situar la sagrera / quines activitats estan permeses dins / com castigar qui trenqui els acords.
3
Debat representat: Cadascú defensa la seva posició segons el seu personatge.
4
Comparació amb el present: Quines normes compartim avui? Quins conflictes solucionem junts?

Resultat

Simulació històrica + debat reflexiu que connecta valors medievals amb ciutadania actual.

14. "La Sagrera de BCN, barri de pau"

Edat: 10 a 14 anys  ·  Durada: 2 sessions de 60 min + sortida de camp opcional
Llenguatges: observació de l'entorn, comparació de mapes, fotografia, representació gràfica

Objectius

  • Descobrir l'origen històric del barri de la Sagrera.
  • Comprendre com l'urbanisme medieval reflecteix idees de protecció i pau.
  • Relacionar els acords de Pau i Treva de Déu amb el present.
  • Fomentar la reflexió crítica sobre la convivència i la memòria de l'espai.

Desenvolupament

Explorem el passat de La Sagrera

Mapa comparatiu: L'alumnat rep dos mapes: a) Barcelona actual (amb el barri de La Sagrera); b) Mapa medieval aproximat (amb l'església de Sant Martí, camins i entorn rural). En grup comparen: Què es conserva? Què ha canviat?

Breu exposició visual amb diapositives o panells sobre: Què era una sagrera · Origen del barri · Església de Sant Martí de Provençals · Valor simbòlic de la pau a l'espai.

Diàleg guiat: Què protegeix avui un barri? Quines regles permeten viure en pau en una ciutat actual?

Ruta urbana i creació artística (o investigació)

Sortida al barri: Visita a l'església de Sant Martí de Provençals, carrers amb noms històrics, places o elements arquitectònics antics. Cada grup fa 3 fotos de llocs que creuen que "representen la pau o la protecció" al seu barri.

Opció sense sortida – Exploració virtual: Ús de Google Maps o imatges d'arxiu. Creació d'una línia del temps de La Sagrera: del segle XI fins avui.

Crear un "plànol del barri ideal de la pau" inspirat en el que han après: Església o centre comunitari al centre · Cases, escoles, horts comunitaris, places · Espais sense violència: com els marcarien avui?

Resultats esperats

  • Plànol il·lustrat o mural col·lectiu: "La Sagrera, ahir i avui: espais de pau"
  • Debat final: Què hem après dels que van viure aquí fa 1000 anys?

Informació específica: Què és una sagrera?

Una sagrera era un espai sagrat i protegit d'uns trenta passos al voltant d'una església (segons els cànons establerts en assemblees com la de Toluges l'any 1027). En aquest espai: no s'hi podia exercir violència; s'hi podien construir cases i guardar béns (gra, eines, animals); es convertia en un refugi de pau davant els abusos feudals. Aquest espai va ser impulsat especialment per l'abad Oliba, com a part del moviment de Pau i Treva de Déu, que pretenia crear zones de convivència pacífica en un context de violència feudal.

La Sagrera de Barcelona

  • Origen toponímic: El nom del barri "La Sagrera" prové d'una sagrera real, formada al voltant d'una antiga església rural (dedicada a Sant Martí) situada fora de les muralles de la ciutat comtal medieval.
  • El lloc era originàriament un nucli rural que servia d'emmagatzematge i refugi per a pagesos protegits per l'església.
  • Apareix esmentat ja al segle XI, en documents que fan referència a terres i propietats situades a "la sagrera de Sant Martí".

Proves documentals

Es conserven registres de donacions de terres a l'església i mencions a construccions sota protecció eclesiàstica en aquesta zona. L'església de Sant Martí de Provençals, avui integrada en el teixit urbà, va ser el centre d'aquesta sagrera medieval.

La Sagrera de Barcelona és una sagrera autèntica, nascuda de l'esperit de les Pau i Treva de Déu. Encara que no va ser seu d'una assemblea formal, la seva estructura, funció i protecció responen a aquest mateix context polític i eclesiàstic.

Acta del sínode de Toluges (1027)

Convocat pel bisbe Oliba en representació del bisbe d'Elna, en què es confirma la Pau i Treva. Data: 16 de maig de 1027.

Traducció

"L'any de l'encarnació del Senyor XXVII després de mil, el XVII de les calendes de juny, Oliba, pontífex d'Osona, suplint Berenguer, bisbe d'Elna, en aquell temps pelegrí a les parts transmarines, es reuní amb Idalguer, arxiprest de l'Església d'Elna, Gaucelm, ardiaca, El·lemar, sacrista i cabiscol, Gausbert i els altres canonges de la susdita Església, amb la comunitat dels sacerdots i també la multitud dels fidels, no sols dels homes, sinó també de les dones. Es reuniren al comtat de Rosselló, al Prat de Toluges.

Tan bon punt estigueren reunits, demanaren d'antuvi a la misericòrdia del Senyor per convertir a Ell el cor dels fidels i dirigir llurs ments i actes; inquiriren després si els estatuts que fins ara havien estat establerts pels susdits bisbes eren observats. Però, havent sabut que quasi tots eren no sols peucalcigats sinó també caiguts en oblit, procuraren de restaurar-los amb el mateix tenor que, fins ara, havien estat establerts.

Constituïren, doncs, els esmentats bisbes, ensems amb tot el clergat i el poble fidel, que ningú, habitant dins tot el susdit comtat o bisbat, no atacaria cap enemic seu, de la novena hora del dissabte fins a l'hora prima del dilluns, a fi que tot home reti l'honor degut al dia dominical; ni que, en cap cas, ningú atacaria un monjo o un clergue caminant sense armes ni un home anant a l'església amb la seva família o tornant-ne; ni un home anant amb dones; ni que ningú gosés violar o atacar una església o les cases situades a l'entorn dins el circuit de XXX passes. Establim, doncs, aquest pacte o treva perquè la llei divina i tota la religió cristiana estava quasi reduïda al no-res, com està escrit, "la iniquitat abundava i la caritat s'enfredoria".

I per això nós, l'esmentat bisbe, juntament amb el clergat i tot l'ordre dels servidors del culte diví, interdiem davant Déu que cap home o dona presumeixi violar o transgredir voluntàriament cap dels anteriors estatuts ni envair les coses de la santa mare l'Església d'Elna o les pertanyents a altres esglésies o monestirs. Ni que ningú, de manera conscient, visqui en incest fins al sisè grau; ni ningú que hagi acomiadat la seva dona pròpia, en tingui una altra.

Que si algú ha fet això o ho fa en endavant, si no es penedeix o esmena segons les seves possibilitats i ve a plena satisfacció davant de la santa mare Església i dels esmentats canonges dins l'espai de tres mesos, que quedi excomunicat i fora dels llindars de la santa Església catòlica i de tota la comunitat de fidels.

I a fi que tots sapigueu quin pecat és ajuntar-se amb els excomunicats: sapigueu que cap cristià no ha de menjar amb ells ni beure, ni els ha de fer cap petó, ni parlar amb ells si no és de llur satisfacció o esmena; i si morien excomunicats no deuen ésser sepultats a cap església ni els clergues o els fidels no han de pregar per ells.

Si estimen per no-res l'excomunió, al cap de tres mesos, que siguin condemnats pel vincle de l'anatema, és a dir, que es perdin a l'igual que Judes el traïdor. I si, cosa que Déu no vulgui, morien en aquesta perfídia, que llurs cadàvers no siguin conduïts a la sepultura amb psalms ni himnes ni càntics espirituals i que llurs noms no siguin esmentats entre els fidels davant de l'altar. I com que van fer un pecat mortal, si no s'haguessin penedit, que sense fi siguin condemnats en l'eterna damnació.

Interdiem a tots els canonges de l'esmentada seu, davant de Déu i dels sants, que cap d'ells els gosi absoldre de res, sense el consentiment dels esmentats arxiprestes o ardiaques o dels sagristans o cabiscols o de la resta de germans canonges.

Que es facin oficis divins sense interrupció pels excomunicats per espai de tres mesos "a fi que Déu els acordi el penediment i s'escapin dels llaços del diable pels quals són tinguts presoners i sotmesos a la seva voluntat" (Timot.2).

El que refusarà de conformar-se a aquests estatuts, que sàpiga que serà colpit, si no es penedeix, amb l'esmentada excomunió. Però a tots els que observaran les coses abans dites, que el senyor Jesucrist els concedeixi la pau i la seva misericòrdia, ara i per sempre. Amén."

Acords de les Assemblees de Pau i Treva de Déu

Acords principals de les assemblees de Toluges (1027), Vic (1033) i Barcelona (1064), basats en fonts originals i edicions crítiques.

Acords de l'Assemblea de Toluges (1027)

L'assemblea de Toluges, presidida pel bisbe Oliba en representació del bisbe d'Elna, va establir les disposicions següents:

  • Període de treva: Des de la novena hora del dissabte fins a la prima del dilluns, durant el qual es prohibia qualsevol acte de violència.
  • Protecció de persones: Prohibició d'atacar clergues o monjos desarmats, així com laics que anessin o tornessin de l'església, especialment si anaven acompanyats de dones.
  • Protecció de llocs sagrats: Prohibició de violar o atacar esglésies i les cases situades en un radi de trenta passos al seu voltant.
  • Sancions: Els infractors serien excomunicats i exclosos de la comunitat de fidels.

Acords de l'Assemblea de Vic (1033)

Al sínode de Vic, presidit pel bisbe i abat Oliba, es van ampliar les disposicions anteriors:

  • Protecció de béns: Prohibició d'apropiar-se d'animals de treball i les seves cries, incloent-hi cavalls, bous, vaques, ases, mules, ovelles, cabres i les seves cries.
  • Sancions: Els infractors serien excomunicats i privats de sepultura cristiana.

Acords de l'Assemblea de Barcelona (1064)

A l'assemblea de Barcelona, presidida pel comte Ramon Berenguer I i amb la participació d'autoritats eclesiàstiques i laiques, s'hi van establir:

  • Període de treva: Des de la posta de sol del dimecres fins a l'alba del dilluns, així com durant determinades festivitats litúrgiques.
  • Sancions: Els infractors havien de restituir el doble del dany causat, sotmetre's al judici de l'aigua freda i, en cas d'assassinat, ser exiliats per sempre.

Taula resum d'acords

AssembleaAnyPeríode de trevaProtecció addicionalSancions principals
Toluges 1027 Dissabte a la tarda – dilluns al matí Clergues, laics en camí a l'església, esglésies i sagreres Excomunió i exclusió de la comunitat de fidels
Vic 1033 Ampliació de la treva anterior Animals de treball i les seves cries Excomunió i privació de sepultura cristiana
Barcelona 1064 Dimecres al vespre – dilluns al matí + festivitats Ampliació de la protecció a festivitats litúrgiques Restitució doble, judici de l'aigua freda, exili perpetu

Aquests acords reflecteixen l'evolució de les assemblees de Pau i Treva de Déu, ampliant progressivament la protecció a persones i béns, i establint sancions més severes per garantir el compliment de la pau.

Fitxes de personatges

Perfils dels actors principals de les assemblees de Pau i Treva de Déu.

Abat Oliba

Oliba de Cerdanya · Eclesiàstic

Anys de vida
971–1046
Rang social
Abat de Ripoll i Cuixà, Bisbe de Vic
Postura a les assemblees
Promotor i líder espiritual del moviment; va presidir la primera assemblea documentada a Toluges l'any 1027.
Què menjava?
Dieta monàstica basada en llegums, pa, formatge, peix i ocasionalment carn en festes.
On vivia?
Als monestirs de Ripoll i Cuixà, i posteriorment a la seu episcopal de Vic.
Descripció
Home de mitjana edat amb tonsura monàstica, vestit amb hàbit benedictí de llana fosca, portant bàcul episcopal.

Pages Lliure

Joan de la Serra (nom fictici representatiu)

Anys de vida
c. 1000–1060
Rang social
Pages lliure
Postura a les assemblees
Suport fervent; buscava protecció davant la violència feudal i seguretat per a les collites i família.
Què menjava?
Dieta basada en cereals (millo, ordi), llegums, verdures d'hort, ocasionalment carn de porc o aus de corral.
On vivia?
En una masia a prop de Vic, en una sagrera (zona de protecció eclesiàstica).
Descripció
Home robust, vestit amb túnica de lli o llana, cinturó de cuir, calçat senzill, amb eines agrícoles.

Noble Feudal

Berenguer Guillem de Queralt · Senyor d'Alou

Anys de vida
c. 1000–1070
Rang social
Noble feudal
Postura a les assemblees
Inicialment reticent; va acceptar les disposicions per mantenir prestigi i evitar sancions eclesiàstiques.
Què menjava?
Dieta rica en carns (porc, caça), pa blanc, vi, formatges curats, fruites i espècies.
On vivia?
Castell de Queralt, a Bellprat, Anoia.
Descripció
Home d'aspecte alt i noble, vestit amb túnica de colors vius, capa de pell, espasa al cinturó, escut amb emblema familiar.

Bisbe de Vic

Oliba de Cerdanya · Eclesiàstic

Anys de vida
971–1046
Rang social
Bisbe de Vic
Postura a les assemblees
Líder espiritual i organitzador principal; va convocar i dirigir les assemblees.
Què menjava?
Dieta monàstica similar a l'abat.
On vivia?
Seu episcopal de Vic.
Descripció
Igual que la fitxa de l'Abat Oliba.

Mercader Urbà

Arnau de Barcelona (nom fictici representatiu)

Anys de vida
c. 1010–1075
Rang social
Burgès (mercader)
Postura a les assemblees
Suport moderat; interessat en estabilitat per al comerç i protecció de rutes comercials.
Què menjava?
Dieta variada amb productes importats: pa blanc, peix, fruits secs, vi, espècies.
On vivia?
Casa-taller al barri comercial de Barcelona.
Descripció
Home de mitjana edat, vestit amb túnica de qualitat, cinturó amb bossa de monedes, pergamins o llibres de comptes.

Influència urbanística i arquitectònica de la Pau i Treva de Déu

L'impacte dels acords de Pau i Treva de Déu en la morfologia urbana i l'arquitectura de les poblacions medievals va ser profund, especialment a Catalunya entre els segles XI i XIII.

Consolidació de l'espai sagrat com a eix organitzador

Element clau: Sagrera – Cellera

Arquitectònicament: Es va omplir de construccions protegides (cases, magatzems, tallers) al voltant de l'església. Això va generar els primers nuclis compactes, defensius i estables.

Urbanísticament: La sagrera fou l'embrió de molts pobles catalans medievals. La seva forma tendia a ser circular o radial, amb l'església al centre. Això va donar lloc a una morfologia circular o tancada, molt diferent de l'hàbitat rural dispers anterior.

Reagrupament de població al voltant d'espais protegits

Els acords incentivaven a abandonar masos aïllats i agrupar-se entorn d'esglésies o castells sota protecció feudal-eclesiàstica.

Resultat: Formació de vila nova o poblacions fortificades.

Impacte en el paisatge: Disminució de l'hàbitat dispers → augment de nuclis amb estructura comunitària.

Arquitectura de la pau: materials, funcionalitat i símbols

  • Es va fomentar l'ús de pedra en lloc de fusta → durabilitat i missatge de solidesa.
  • Les esglésies i campanars esdevingueren símbols visuals de l'autoritat moral.
  • Pòrtics, faristols i creus exteriors permetien lectures públiques dels acords → integració entre espai físic i pràctica comunitària.

Fortificació selectiva i urbanisme defensiu moral

Malgrat no ser espais militars, les sagreres es delimitaven simbòlicament: murs baixos, creus de terme, pedres gravades...

Es va generar una estructura urbana dual: espai "pacífic" controlat per l'Església (sagrera) i entorn exterior més exposat als conflictes.

Establiment de rutes segures i fires protegides

Els acords incloïen protecció a camins, mercats i viatgers. Desenvolupament de camins segurs i aparició de fires fixes en llocs protegits. Urbanísticament, això implicà espais oberts prop de l'església: places, llotges, mercats.

Exemples concrets

Població medievalMorfologia influïda per la pau i trevaElement destacat
TolugesNucli agrari dens al voltant de l'esglésiaTraçat circular de la sagrera
VicAmpliació del nucli episcopal a zones protegidesCreació de fires i mercats pacificats
BesalúSagrera visible al barri de l'església de Sant VicençCarrers estrets protegits
Sant Joan de les AbadessesMonestir com a focus d'urbanització pacificadaEix axial amb església-monestir al centre

Conclusió: arquitectura al servei de la cultura de la pau

  • Transformació de l'hàbitat rural dispers i violent → en nuclis urbans densos, sacralitzats i protegits.
  • L'arquitectura expressava un nou ordre social, on el control moral de la violència s'unia a l'espai físic.
  • Es va instaurar una pedagogia de l'espai, on viure prop de l'església significava viure sota la protecció del dret, la moral cristiana i la comunitat.
NOTA: La Pau i treva va esdevenir un element clau en la configuració de l'església com a un ordre clau de la societat feudal.

Connexió amb la Pau i Treva de Déu: el cas de La Sagrera

Tot i que no hi ha constància directa d'una assemblea de pau i treva celebrada a La Sagrera, el model d'organització que va donar origen al barri és una aplicació pràctica dels acords establerts en aquestes assemblees. La sagrera com a espai de protecció al voltant de l'església va ser precisament el mecanisme de pacificació i ordenació del territori que les assemblees de Pau i Treva feien efectiu arreu dels territoris catalans.
Inspiració: la pau i treva al territori