2. Vuit referents i una idea central

Per què educar en relacions, democràcia i cultura de pau és imprescindible?

3. Marc mental i pràctiques possibles

Els marcs són estructures mentals que modelen la nostra visió del món (1). Proposem un marc d'idees i d'accions perquè, si ho creuen adequat, mestres i professorat orientin dinàmiques d'aula i processos d'aprenentatge.

La commemoració del mil·lenari pot ser una oportunitat per enfortir una cultura de pau viscuda i practicada en el dia a dia del centre.

Idees clau del marc

Idea 1. Educar no és mai neutral

Educar orienta. La cultura de pau i els valors democràtics són ciment de convivència. Pau i Treva n'és precedent històric: limitar violència, protegir febles, pactar.

Idea 2. Ensenyar és educar

L'estil docent traspuà valors. No només el que es diu, sinó com es dialoga, s'escolta, s'avalua, es discrepa i es resolen tensions.

Idea 3. La implicació neix del sentit

Quan un tema ressona amb la vida, l'alumnat s'hi aboca. El segle XI permet comparacions entre ara i abans que donen significat al coneixement històric.

Idea 4. S'aprèn contrastant visions

La discrepància és motor de coneixement. Educar cultura de pau implica educar per escoltar, revisar i consensuar.

Idea 5. La conversa exploratòria

Conversar és gestionar vincles i conflictes. La conversa exploratòria suspèn el "sí" acrític i el "no" defensiu per deliberar amb evidència i raó.

Idea 6. Pràctiques culturals: llenguatges i tecnologies

Debatre, pactar, escriure, representar o mediar conflictes són pràctiques culturals. La cultura de pau no és només text: és imatge, cos, veu, ritual i tecnologia.

Idea 7. Pensar en complexitat

La informació no és coneixement. El coneixement implica distingir, relacionar, interpretar causes i conseqüències, i gestionar ambivalències.

Idea 8. Aprendre demana temps

Deliberar i consensuar exigeix planificació temporal. Fer currículum amb profunditat és fer-lo amb més sentit.

Connexions entre habilitats cognitives d'aprenentatge profund i cultura de la pau i el diàleg

A partir d'algunes dimensions de l'aprenentatge profund segons Perez Gómez (2012) he construït relacions amb el que jo entenc que aporta la cultura de pau als processos de construcció de coneixement. Veure quadre.

Considero que s'utilitza un mateix patró mental quan es pretén resoldre un conflicte social que quan es vol resoldre un problema matemàtic, millorar la comprensió crítica d'un text, aprendre història, geografia, ...etc. Per posar un cas. Aprendre és entrar en tensió amb una realitat que no comprens del tot. En didàctica s'usen paraules com Problema, repte, conflicte cognitiu...

Tant la cultura de la pau com diverses teories sobre aprenentatge consideren que el conflicte és el motor de l'aprenentatge.

La resolució de conflictes es basa en el diàleg, la mediació, el reconeixement de l'altre... llegint Lemke, Olson, Blumer, etc des de perspectives diferents es considera que aprendre no es basa en un alumne que sap respondre sinó en una persona que construeix sentit. Aquest relació implica que les dues perspectives parlin de llenguatge no només com a expressió sinó que aquest ajuda a construir la realitat. Ambdós també evidencien la necessitat de trobar espais per dir, contrastar, reinterpretar etc... ja que superar conflictes com adquirir coneixements profunds estan en la base de la convivència, és a dir de l'empatia i la comprensió.

4. El context històric: què passava al segle XI?

Quadre Resum d'Assemblees de Pau i Treva

Marc Geogràfic

5. Repertori docent: set accions educatives clau

Aquest marc d'idees es concreta en un repertori de pràctiques possibles. Les anomenem Accions perquè són maneres d'organitzar l'aula i, alhora, maneres d'estar al món.

Acció 1. Llegir i escoltar

Per tenir llibertat de pensament i interpretar fonts, paisatges i persones.

Llegir amb rigor és preguntar-se:

• d'on surt?
• què aporta?
• qui ho diu?
• què hi falta?
• entenem el mateix?

Escoltar no és rebatre: és autoformació i respecte. Escoltar obre. Llegir i escoltar són exercicis de lucidesa i humilitat.

Acció 2. Escriure

Per ordenar el pensament, afinar arguments i construir discurs.

Escriure amb rigor és:

• revisar-se i reescriure
• estructurar
• presentar evidències i raons
• pensar en el lector
• cercar intel·ligibilitat

Escriure sobre conflictes, pactes i pau és posicionar-se.

Acció 3. Enraonar

Per donar raons escoltant, argumentar, deliberar i consensuar, imaginar solucions i futurs compartits.

Enraonar amb rigor és parlar per entendre, no per vèncer. És diferenciar desacord i desqualificació.

Pau i Treva ens recorda que el món es transforma quan la paraula substitueix la força.

Acció 4. Fer

Per construir, investigar i implicar-se en la realitat.

Fer amb rigor és:

• observar
• verificar
• ajustar
• aprendre de l'error
• guanyar resiliència
• situar-se amb empatia

És educar mans que pensen i pensaments que toquen món. En el context de Pau i Treva: mapes de conflictes i acords, projectes al barri, millores de convivència al centre.

Acció 5. Representar

Per expressar i comunicar allò que no sempre es pot dir només amb paraules. Representar posa distància i permet objectivar, veure-hi clar i anar més lluny.

Una maqueta, una dramatització o un gest poden explicar d'allò més bé processos complexos.

La cultura de pau necessita imatges, gestos i rituals que la facin visible i memorable.

Acció 6. Relacionar

Per comprendre la complexitat i fugir d'explicacions simples. Per connectar.

Relacionar amb rigor és veure que passat i present dialoguen; que causes tenen conseqüències i que aquestes, sovint, esdevenen causes.

Relacionar permet situar conflictes concrets (aula, pati, poble) dins teixits socials, polítics i històrics més amplis. També és estar obert a altres possibilitats i a l'imprevist.

Acció 7. Reflexionar i revisar

Per mirar enrere i veure què s'ha fet, què s'ha après, què es pot millorar i què cal celebrar.

Reflexionar amb rigor és:

• revisar idees i emocions
• reconèixer errors
• detectar avenços
• posar nom als aprenentatges
• valorar procés i resultats

Sense reflexió, les altres accions esdevenen activitat. Amb reflexió, esdevenen educació amb sentit i cultura de pau viscuda.

6. Recull de preguntes per dinamitzar converses i/o processos

En funció de la pregunta que mestres i professorat fan a l'alumnat, es mouen una habilitats cognitives o altres. A continuació presentem un recull que poden funcionar per inspirar als docents a trobar les adients per al moment apropiat. Extretes del llibre aprendre a pensar de l'IREF

7. Avaluació

Una situació d'aprenentatge és de qualitat quan ajuda l'alumnat a pensar millor, a discutir amb criteri i a construir acords revisables sense renunciar al coneixement.

És imprescindible saber que volem que aprenguin els alumnes quan fem el disseny de la situació de l'aprenentatge.

Presentem una rúbrica que pot resultar útil per analitzar situacions d'aprenentatge que vinculin cultura de pau, democràcia i pensament crític.

En recomanem l'ús per a:

• autoavaluació docent,
• anàlisi col·lectiva en equip,
• treball amb l'alumnat,
• justificació pedagògica davant inspecció o equip directiu.

Nivells d'assoliment

Hem establert quatre nivells d'assoliment:

• 1. Feble → present només de manera declarativa
• 2. Acceptable → present però poc estructurat
• 3. Sòlid → integrat i funcional
• 4. Excel·lent → estructurant del disseny i del pensament de l'alumnat

Considerem que no cal arribar al nivell 4 a tot arreu:

• una bona situació pot tenir 2–3 criteris excel·lents i la resta sòlids;
• el nivell 4 no és fer més coses, és fer-les amb sentit epistemològic.

No es tracta de fer més tasques, fer-les més llargues o fer-les més "competencials" de nom, sinó de dissenyar situacions que ajudin a passar:

• de la impressió → a la idea
• de l'opinió → al criteri
• del criteri → a l'evidència
• de l'evidència → a una generalització provisional

Si no hi ha coneixement disciplinari, cap criteri passa realment de 2. La cultura de pau sense coneixement és només retòrica.

Tres possibles usos de la rúbrica

• Abans de dissenyar la situació d'aprenentatge
  Quins 3 criteris vull treballar de debò en aquesta situació?
• Després d'haver-la dut a terme
  On hem passat realment de l'opinió a l'evidència?
• En sessions de reflexió docent col·legiada
  Això que fem… educa per la pau o només la proclama?

Rúbrica

Indicadors observables per etapes

Suggerim una llista d'indicadors. No es tracta de "nivells d'edat", sinó de formes de pensament possibles i esperables segons els itineraris evolutius i d'aprenentatge.

La progressió no és quantitativa; es manifesta qualitativament en la manera com l'alumnat s'expressa —per escrit, oralment o mitjançant altres llenguatges.

Educació Infantil

Criteri → Indicadors observables

• Representació d'idees → dibuixa, gesticula, explica amb paraules pròpies què pensa
• Punt de vista → diu "jo penso que…" i escolta els altres
• Contrast → descobreix que altres veuen o pensen diferent
• Emocions → expressa com se sent davant un conflicte
• Consens → accepta acords col·lectius ("ara ho fem així")
• Pertinença → se sent part del grup

Frases clau per llegir la pràctica:

• La pau és seguretat emocional.
• La democràcia és torn de paraula.
• El pensament crític és preguntar-se per què i donar una raó senzilla.

---

Educació Primària

Criteri → Indicadors observables

• Representació d'idees → escriu, fa esquemes, dibuixa models, maquetes...
• Punt de vista → explica què pensa i per què
• Contrast d'informació → compara dades, textos o exemples
• Contrast d'idees → accepta desacord sense trencar el grup
• Argumentació → justifica amb exemples o dades
• Generalització → extreu normes o criteris a partir de casos
• Consens → acords compartits i explicats
• Revisió → accepta canviar d'opinió
• Pertinença → assumeix les normes com a pròpies

Frases clau:

• Pas del "jo crec" al "ho podem demostrar?"
• Neix una democràcia cognitiva: escoltar, raonar i decidir plegats.

---

ESO

Criteri → Indicadors observables

• Representació conceptual → models, gràfics, textos argumentats
• Punt de vista → posicionament raonat
• Contrast d'informacions → fonts diverses amb criteris explícits
• Contrast d'idees → debat regulat amb arguments
• Gestió emocional → reconeix emocions sense que decideixin soles
• Evidència → diferencia opinió, dada i interpretació
• Generalització → formula criteris i models explicatius
• Consens → acords provisionals explícits
• Revisió → rectifica davant millors arguments
• Pertinença → assumeix responsabilitat col·lectiva

Frases clau:

• La pau és sostenir el desacord.
• La democràcia és deliberar amb coneixement.
• El pensament crític és desmuntar relats i contrastar-los.

---

Batxillerat

Criteri → Indicadors observables

• Representació rigorosa → conceptes, teories, models formals
• Punt de vista → judici propi fonamentat
• Contrast → fonts acadèmiques i dades contrastades
• Argumentació → coherència lògica i evidencial
• Emocions → consciència del biaix emocional
• Generalització → principis teòrics revisables
• Consens → síntesi col·lectiva raonada
• Revisió → canvi de posició justificat
• Pertinença → compromís intel·lectual i ètic

Frases clau:

• Pensar sense relativisme, decidir sense dogmatisme.

---

Formació Professional

Criteri → Indicadors observables

• Representació → procediments, protocols, esquemes
• Punt de vista → decisions tècniques justificades
• Contrast → normativa, dades i resultats
• Argumentació → criteris professionals clars
• Emocions → gestió de conflictes laborals
• Evidència → qualitat, seguretat, eficiència
• Consens → acords d'equip operatius
• Revisió → millora contínua
• Pertinença → responsabilitat professional

Frases clau:

• La pau és treballar bé junts.
• La democràcia és coresponsabilitat.
• El pensament crític és decidir bé en contextos reals.

Com utilitzar aquestes propostes didàctiques

Aquest bloc recull un conjunt de propostes modulars i sistèmiques per treballar Pau i Treva a l'escola i a l'institut. Modular vol dir que cada proposta pot funcionar de manera independent; sistèmic vol dir que, quan es combinen, generen una experiència educativa més completa.

Aquestes propostes no són "activitats soltes", sinó maneres de treballar que vinculen història, pensament crític, conflicte, convivència i democràcia. L'objectiu és que l'alumnat comprengui el passat, interpreti el present i aprengui a pactar en lloc d'imposar-se.

Per obtenir el màxim profit del projecte recomanem combinar, com a mínim, dos blocs: significat + coneixement o coneixement + deliberació. El centre pot escalar-ho cap a projectes d'aula, cicles o centre.

Podeu agafar un sol mòdul, un grapat de recursos, o desplegar-ho tot: el disseny és flexible i adaptable a realitats molt diferents.

Base d'orientació per ajudar a planificar, realitzar i documentar un projecte o investigació

Per generar sentit, el mestre hauria d'aportar: una pel·lícula, un text, un pòster, un vídeo, un cartell, una foto, una notícia, algun llibre, un esdeveniment, una sortida, un artefacte, objecte, etc., relacionats amb Pau i Treva.

Què ens hem de plantejar com a mestres o professors abans d'iniciar un projecte?

• Connecta amb un tema d'actualitat?
• Veig que pot donar resposta a una necessitat curricular, algun contingut que no hem abordat?
• Pot ajudar a desenvolupar l'esperit ciutadà perquè és un tema que ens afecta, pot tenir un impacte social i/o ens remou com a grup?
• Es pot connectar amb idees que han sorgit a la classe?
• Prenc la iniciativa i proposa construir o dissenyar algun objecte, artefacte, maqueta...
• La seva temàtica afavoreix crear connexions?
• Aporta aprenentatges clau per entendre el món i permet assolir competències clau?
• És un tema que com a mestra m'aporta confiança, entusiasme i ganes d'aprendre al costat dels alumnes?
• És un tema que ens proposem abordar com a escola?
• Preferentment és un tema o repte, que m'ha suggerit durant una visita a un Museu, una exposició, un monument, un lloc característic, o llegint, o...

PROCÉS

0. Passos previs a la definició de la recerca

Rol dels mestres:

• Pensar com presentarem el tema de la recerca a l'alumnat.
• Decidir quines estratègies utilitzarem perquè els nens facin explícit el què saben o imaginen sobre el tema.
• Recollir aquestes idees inicials dels alumnes amb l'objectiu de forma que ens permeti contrastar les opinions de cadascú.
• Vetllar perquè la dispersió inicial acabi convergint en propostes més o menys consensuades.
• Retornar a l'alumnat de forma organitzada les seves opinions (trobant semblances, controvèrsies, possibilitat d'associar-les...) amb l'objectiu de generar una conversa per poder definir l'objectiu de la recerca?
• Cal tenir una actitud oberta i d'entrada acceptar i valorar totes les idees.
• Aquesta fase s'acaba quan s'explicita l'objectiu de la recerca.

Rol de l'alumnat:

• L'alumnat ha de generar algun document per posar en comú: dibuix, esquema, narració breu, maqueta, notes per explicar oralment...
• Reconèixer les pròpies aportacions, escoltar i comprendre les aportacions d'altres companys, actitud d'arribar a acords per establis propòsits comuns de recerca.

Instruments, artefactes, documents culturals:

• Podem utilitzar una pel·lícula, un text, un pòster, un vídeo, un cartell, una foto, una notícia, algun llibre, un esdeveniment, una sortida… relacionats amb el que volem treballar.

---

1. Títol de la recerca o projecte (explicitat a la fase zero)

Objectiu dels nen.

Pot ser una pregunta, comprovar una hipòtesi, construir alguna cosa, dissenyar un artefacte..., quelcom que doni sentit al que fan els nens i acabi amb un producte.

Rol dels mestres:

• Procurem que tothom tingui clar quin és l'objecte d'estudi. Per aconseguir-ho:
  • Ajudem a que s'expressi l'alumnat amb dificultats o poc integrat, o poc apoderat.
  • Oferim suports documentals que permetin la visualització d'idees i propostes: llistes, esquemes, xarxes de relacions, mapes conceptuals... post -it...
  • Concretem i plasmem de forma pública un pla de treball.

Rol de l'alumnat:

• Participar activament, escoltant els altres, integrant idees dels altres, procurant explicar-se millor per fer-se entendre...
• Actitud de cercar acords que permetin acordar un pla de treball ben definit que serà el seu objectiu. Depenent de l'edat i la pràctica els alumnes tindran més o menys autonomia i per tant podran fer-ho més sols o necessitaran més acompanyament.

---

2. Què volem que aprenguin els nens? (tant durant la planificació com en la realització)

Objectius dels mestres:

A nivell de competències i continguts clau. Han d'estar ben definits perquè ens ajudarà durant el procés i en l'avaluació. (Les preguntes dels nens poden ajudar-nos a definir els objectius.)

Rol dels mestres:

• Fer possible que l'alumnat tingui èxit en els objectius que s'ha proposat. Els mestres anticipem alguns objectius de coneixement pràctic i teòric, així com de competències.
• Fer-los explícits en el moment oportú. Els alumnes han de tenir clar què s'espera d'ells per fer-los conscients del seu propi aprenentatge.
• Hauríem de tenir una actitud oberta i flexible per tal de poder captar situacions potencialment riques i incorporar-les o substituir-les per algunes que ja teníem programades.
• Els alumnes han de ser coneixedors des de l'inici del que se'ls avaluarà.

Rol de l'alumnat:

• A criteri dels mestres-professors, Pels alumnes poden participar en la planificació dels objectius... (decisió del mestre/professor en funció de l'autonomia de cada grup)

Instruments, artefactes, documents culturals:

• Dedicar un espai a l'aula on s'exposi la documentació que es va utilitzant així com s'explicitin els acords, desacords i objectius. Tot ben explícit i visual. També treballs d'alumnes.

---

3. Recollim la informació i documentació per:

• Compartir, posar en valor, regular, explicar processos, organitzar la informació, endreçar idees o reconstruir-les.
• Per facilitar una avaluació formativa, per explicar i concretar punts claus, per compartir l'aprenentatge, per explicitar els continguts

3.1. Entenem per documentació Informacions diverses, recull d'experiments que ajudin a comprovar, materials, maquetes, gràfics, enquestes, vídeos generats pels alumnes, fotos, tires del temps, mapes, xarxes de relacions, mapes conceptuals....)

3.2. Informació generada, pels alumnes, pels mestres, per investigadors i / o altres experts, ...

3.3. Cal contemplar durant tot el procés, la informació recollida ens ajudarà a prendre decisions sobre el procés i els aprenentatges.

3.4. Cal tenir diferents estratègies per assegurar-nos la comprensió per part de l'alumnat d'aquesta informació.

Rol dels mestres:

• Mirar el document generat per cada alumne ens aporta molta informació sobre la seva comprensió del que estem tractant.

Rol de l'alumnat:

• Prendre notes per pensar, conversar contrastar....
• Escriure textos per ser llegits, per ser compartits a l'aula.
• Recollir i organitzar dades per ser interpretades.
• Dissenyar i realitzar enquestes, experiments, etc.
• Fer dibuixos, esquemes, taules, gràfics que els ajudin a explicar-se.
• Realitzar maquetes, fotografies, vídeos...
• Teatralitzacions...

Instruments, artefactes, documents culturals:

• Els documents han de ser visibles per tota la classe per utilitzar-los quan es necessiten.
• Posar en comú interpretacions personals, debats, converses,... cercant consensos sense obviar ni amagar els dissensos
• Elaboració de quadres de doble entrada
• Esquemes
• Dibuixos
• Infografies
• Fotografies
• Xarxes de relacions
• Vídeos
• Peces de museu...

---

4. Recull final per tancar la recerca o el projecte.

Cal tenir-ho clar des del principi encara que després vagi variant.

Rol dels mestres:

• Definir amb l'alumnat com es comunicarà tant el procés com els resultats.
• Decidir quins llenguatges s'utilitzaran

Rol de l'alumnat:

• Participar en la planificació
• Aprendre sobre els llenguatges acordats
• Realitzar el recull de la manera acordada
• Participar en explicacions

Instruments, artefactes, documents culturals:

• Eines que ajudin als alumnes a trobar les més adients en cada cas.

---

5. Avaluació

El recull de textos i artefactes són evidències que poden permetre l'autoavaluació, i la coavaluació tant sobre com s'han realitzat com sobre els coneixements pràctics i teòrics.

Rol dels mestres:

• Cal tenir en compte l'avaluació dels mestres i la dels mateixos alumnes.
• El mestres s'han d'assegurar que els alumnes sàpiguen què s'espera d'ells i de què seran avaluats.
• Cal fer avaluacions a nivell individual i també col·lectiu.
• En funció de l'edat i de la pràctica que hagi assolit el grup, acordar criteris per fer suggeriments de millora sobre els textos, artefactes, documentació generada. Tant a nivell individual com grupal, oral o escrita.

Rol de l'alumnat:

• Durant el procés els alumnes amb l'ajuda dels mestres i professors poden anar elaborant diferents pautes que els ajudin a reflexionar sobre que han après, com ho han après i què han de fer per millorar.

Instruments, artefactes, documents culturals:

• Guions o bases d'orientació.
• Rúbriques.
• Pautes d'observació

Autors: Carme Pablo i David Vilalta

Com començar

El primer de tot, ens hem d'explicitar què volem que aprengui l'alumnat.

Començar no és només "engrescar", sinó situar un problema. Pau i Treva convida a posar en joc un conflicte. En educació, el conflicte pot aparèixer en tres escales que es poden treballar separades o combinades:

• micro: aula, grup, pati
• meso: barri, comunitat, municipi
• macro: país, Europa, món

Treballar-les conjuntament o amb transicions ajuda l'alumnat a veure que els conflictes no són accidents, sinó formes d'organitzar la vida col·lectiva, i que pactar és un mecanisme polític i cultural.

Per això proposem portes d'entrada que no només generin sentit, sinó que activin aquest patró:

Conflictivitat → explicació → deliberació → pacte

A continuació suggerim camins possibles. No són obligatoris ni seqüencials; cada centre o docent pot adaptar-los:

Com utilitzar aquestes propostes didàctiques

1. A partir d'un conflicte del present

Conflictes d'aula, de centre, del barri, de xarxes socials o de l'actualitat. Permet identificar actors, interessos, emocions, costos i opcions de resolució.

El conflicte obre preguntes; les preguntes obren la història.

2. A partir d'un relat, imatge, notícia, un text

Una imatge, un titular o un fragment poden activar preguntes sobre injustícia, violència, pactes o límits a la força. La comparació present–passat apareix de manera natural.

3. A partir d'una dramatització o narració (Segamots)

Una peça breu permet abordar el conflicte en modes no només cognitius sinó afectius i simbòlics. La conversa posterior ajuda a "posar nom" al que s'ha vist o sentit, tot fent emergir preguntes que es poden indagar.

4. A partir del territori

Mapes, itineraris, patrimoni i geografia política (sagreres i celleres, municipis). El territori fa visible que els pactes ocupen espai i que l'espai configura convivència.

5. A partir de testimonis

Converses amb persones que treballen en mediació, associacionisme, convivència o acció comunitària. Permet captar que pactar no és passat, és present.

6. A partir d'expertes o experts

Historiadors, antropòlegs, juristes, filòsofs, activistes o professionals de la convivència. Aporta rigor i pot desmuntar tòpics sobre la història i la pau.

7. A partir del cinema, documentals o podcasts

Formats audiovisuals permeten visibilitzar situacions on l'ús de la força i la negociació són decisions, no naturalitats.

8. Altres formats culturals

Música, literatura, jocs de rol, memes, debats, performances… Són llenguatges que ajuden a experimentar el conflicte i el pacte des d'angles complementaris.

Cap on pot anar després

Qualsevol d'aquestes portes d'entrada pot derivar cap a:

• comprensió històrica (com es va pactar)
• pensament crític (com ho interpretem)
• democràcia deliberativa (com ho faríem avui)
• institucionalització del pacte (com ho convertim en acord)
• o una combinació de les anteriors

Generar Sentit

• Segamots.
• Video Conferències del Mil·lenari
• Taller de la .......
• Xerrades al CRP
• Porta un cantautor
• Vida quotidiana de l'aula o del centre
• Una notícia, una lectura, una imatge
• Teatre, Jocs de rol
• La teva creativitat
• Llegir un conte il·lustrat
• Fer un vídeo fòrum

• Conèixer Història, geografia i urbanisme: Com es concreten les relacions humanes en temps de violència?
• Fomentar pensament crític: Interpretar fonts documentals, el debats científics dels historiadors i deliberem i contrastem
• Debatre i acordar per tal de viure en pau i democràticament.